SE/ US/ QUEDA

Jugo al riu, com quan tenia vuit anys. Ara, després de vint, torno a ell. Jugo. Sóc. No hi ha més. Tot passa. És lent. Pacient. Més enllà d'avorrit. Des de l'ull que ho veu, m'és estrany. Veig a algú que es mou. Té història i és sense ella. La identitat i el ser es dilueixen de forma mútua en una dansa suau, com el corrent imperceptible que sota l'aigua es manifesta. Jugo al riu, com quan tenia vuit anys i deixo que les coses em passin i passin. Així, sola, sempre m'és més fàcil, lleuger, suportable, possible. Vull respondre des del silenci. Si no somric, no és per res. Només que el cor em va més lent. Si aneu al riu, ell, se us queda la tristesa.