CERCO ' ENTRE ' I ' FORA ' - PRÀCTICA D'INVESTIGACIÓ A SUSQUEDA 2 / FASE 2.3

Comparteixo la segona pràctica de recerca filmada a Susqueda, de la qual n'he seleccionat fragments i els he aplicat correccions de llum, color i enquadrament. En aquest registre, l'ull de la càmera també es mou i és així com la percepció interna del cos en relació a l'espai natural es fa palesa mitjançant aquest moviment.

Acompanyo aquest registre audiovisual de les notes preses després de la pràctica i que, posteriorment, han estat enriquides per un estat hipnagògic 'dirigit' i/o l'atenció a gran part de les percepcions que afloraven durant el procés. És a dir, que durant l'edició i després de visionar el resultat final de la peça de vídeo i atenent-me al text original posterior a la pràctica el resultat és aquesta sublimació onírica:

' Són les tres i ja fosqueja. Una formiga vermella cau i l'aigua gruny amb fúria. Sempre sento doble. Allà dalt, on encara toca el dia, un gegant serè s'ho mira. Somric fora del registre. Els castanyers atrapen la roba d'un cel que es despulla. Una presència omnipotent llisca al sot vertiginós que és aquesta vall. La noto des de l'occipital fins al sacre i rebrota sobre la pell en marees angostes. Avui el pes es torna glaç blavós als llavis. Les pedres es mouen, em miro les mans i s'esmicolen mecàniques. Això no té gràcia, només és una tardor esquelètica. No enganyaré, només penso en el foc que espetega mentre percudeixo amb extremitats allargassades contra una atmosfera d'espores. M'assec, tremolo i em cauen els llavis a trossets. Amb la por d'una mà que vol tocar, els repelo contra la pedra, perquè es refacin a dins de coves mil·lenàries, humides i microscòpiques. Es refan i prenc impuls sobre una catifa molsosa. Una molla espiraliforme em posa dempeus per frenar-se'm al palmell de la mà esquerra. Un gos borda i bordo un son sobre el quars. Caço capgrossos a dins la bassa amb un jersei de llana que va quedant xop. Les gotes regalimen nas avall. Els dits desapareixen entre les larves que vénen a dormir sobre el palmell que abans del son frena la molla. I torno. Continuo mentre els llamps anuncien tempesta de sang per tots els canals de què estic feta. El cap obert i els peus endins la terra, però potser només es comuniqui la pedra [ Recorda embogir perquè les fugues eclosionin ]. Tot és física onírica i els teixits que la sostenen memòria i així fins que aquest registre deixa lloc al somriure que s'escalfa amb la crema d'una alzina que em captiva amb faules de foc aquàtic.'

DESPERTO QUAN SOMIO / PRÀCTICA D'INVESTIGACIÓ A SUSQUEDA 1 / FASE 2.3

I 

Aquest treball que ara ve prové de tot allò que va començar a despertar després de molt temps adormit i arraconat. Recupero l'avorriment de la infantesa per deixar que el temps em sobrepassi com llavors. Vaig oblidar els somnis, però no certes percepcions que ara prenc íntegres. Potser si començo a mirar de cara, trobi la força per comunicar alguna cosa que va més enllà de mi, però només potser. Sensibilitat sí; però amb força. I vull que aquesta força sigui lleugera i lluminosa.

A partir d'ara, aquesta segona fase d'investigació es desplegarà mitjançant les pràctiques a l'entorn natural de Susqueda. També recuperaré el recull escrit de somnis - Sublimacions oníriques -, pràctica que vaig deixar de dur a terme perquè em feia estar més desperta que valenta. En algún moment posaré en comú tot aquest treball sobre l'escena? Potser mentre investigui desestimi l'objectiu perquè, en realitat, aquest no sigui l'objectiu que em mou.

Cerco la pulsió primigènia; el sí rotund que aboca al subjecte cap a l'acció acompanyat per les particularitats genètiques que el tornen catalitzador; una identitat que es torna entitat? Potser ara és una aproximació, pals batent la fosca o moviments que foragiten qualsevol posada en escena; estic tendre i tendeixo al soroll. Això no vol ser res que pugui classificar, petrificar o ubicar allà on la por se'm torni còmode.  Potser obri el calaix de les vergonyes, potser és la llum que se cerca a dalt i  empeny des de sota. Només per fer-se present, més enllà del meu registre i escolta, ja està essent. No hi ha més objectiu que l'itinerari. Tampoc és res especial, només és com dono lloc al lleó que sota la pedra de la pell crida. Preneu el llot per tornar-lo or.  Des de mi, amb contundència, aquest camí, és un agraïment als mestres que em fan mirall. L'antídot a qualsevol mal: treure ferro sense girar l'esquena.

II

Fa un temps vaig anar al mercat d'antiquaris de Béziers (França). Em vaig endur tres objectes: dos plats de coure siris que són la síntesi d'un projecte que he hagut de deixar per un temps i, l'altre objecte, una postal. Un gitano en venia dues caixes plenes. Eren postals antigues. La gent es feia una fotografia quan anava de vacances i l'enviava amb unes notes als seus. Una d'aquestes postals em va trobar i vaig quedar-ne hipnotitzada. Va costar que l'home em vengués només aquella i no tot el lot:

Fotografia/postal de Béziers

III

Si hi ha tres cartes de Marsella que defineixen significativament aquest projecte són la que no té nom (1ª), la que no té número (2ª) i L'Etoile - XVII (3ª). La segona i la tercera, van estar penjades en aquest ordre sobre el meu altar fins a mitjans del 2015. La primera i la segona van ser usades per definir dues peces que es van dur a terme durant el Grand Tour del 2015, la meva acció representava la primera; la segona representava l'acció de qui durant aquesta fase ha estat mestre. La tercera és guia.

IV

Aquí aboco el registre del treball i via que ara prenc: comparteixo la primera pràctica de recerca filmada a Susqueda, de la qual n'he seleccionat fragments i els he aplicat correccions de llum, color i enquadrament, res més.

Acompanyo aquest registre de les notes preses després de la pràctica: 'Línies còniques seguint el riu, densitat de l'aire i silenci de moviment'.

TEASER / ESTAT DEL PROCÉS / FASE 2.2

Tot va començar quan vaig obrir la llibreta d'esbossos d'invents del pare, van passar moltes coses i ara en continuen passant. La vida és moviment i desitjo que sigui íntegre i serè. A veure si, a poc a poc, vaig trobant allò que ens mou des d'aquest lloc mitjançant la poètica del cos.

Va haver-hi una primera etapa d'investigació multidisciplinar a la casa familiar on llavors feia mesos que no hi vivia ningú. Aquesta peça audiovisual - un tastet- pertany al resultat d'un trajecte, petit, però trajecte, d'un seguit d'accions, més o menys encertades, corresponents a la segona etapa d'investigació i que volen ser la base sobre la qual s'estructura una peça escènica, la primera que vull dur a terme a hores d'ara.

En aquest treball hi participen amb la música Primo Gabbiano i Aleix Rius, persones que formen part del procés inicial de recerca, cap al febrer del 2015, i amb qui tinc la sort de continuar comptant en aquesta peça.

Els hi agraeixo la confiança, com també el suport d'en David, en Pablo i en Nei i l'amor incondicional de l'Aina Virgili, amiga de l'ànima que sense paraules ja ens ho hem dit tot - encara que en fem servir moltes -, el de la meva família, que sempre fan presència d'alguna manera i les persones amb qui el compromís és de veres, sense brutícia, amb amor, senzill, sense reserves - un descans, vaja-.

Dit això, aquest projecte continua a pas de formiga i sense més atenció que escoltar-lo bategar. Bé, faré una mica d''entrenu', així, potser, la cosa es posa emocionant.

Jo vaig fent i, al desembre, si voleu, ens trobem a l'Animal a l'Esquena. Que hi vaig perquè hem quedat d'acord i perquè em motiva el seu caliu.