Projecte d’investigació artística multidisciplinària dut a terme en residència al febrer del 2015 a la casa i l’entorn on vaig néixer i créixer: Susqueda. Durant el procés de recerca inicial els detalls del meu llenguatge creatiu van anar aflorant i adquirint claredat. Va ser un viatge intern en recerca de la nena que vaig ser i continua vivint a dins per elaborar des d’un lloc, més enllà de mi i des de mi, una narració poètica i rica sobre l’absència. És la unió -mitjançant el joc- del dol i el cor i com des d’aquest espai que apareix en dansa amb la terra, sense resistència ni voluntat, només amb silenci i escolta, allò que se sent a fora, des de dins i allò que se sent a dins des de fora, esdevé una sola cosa. És des d’aquí com vaig abordar la meva proposta: comunicar allò que va més enllà de la individualitat, però que només pot sorgir-ne des d’aquesta.
És una indagació que pren per guia concreta i física els esbossos d’invents que el meu pare va deixar en herència en una petita llibreta quadriculada. Fent ús de diferents mitjans artístics vaig transferir-los tenint per base el cos i el seu moviment i tot l’imaginari que després de la pràctica física emergia. Però, amb el temps he anat donant més espai a la càrrega simbòlica que sobrevé en imatges i percepcions subtils, la qual, a poc a poc, va desplegant-se quan el treball és testimoniat.
A principis del 2017 s’ha reprès el projecte per entrar en un procés de creació escènica mitjançant la performance en diferents espais oberts al públic, fent ús de la pèrdua com a tema principal del projecte, però també com a eina de treball. És una exploració en moment present de la relació que s’estableix dins l’espai de l’acció amb allò que és invisible i trascendeix la identitat mitjançant una sèrie de pautes físiques i eines per la improvisació, però sobretot per una càrrega simbòlica prèvia que, amb més o menys intensitat, es resolt durant l’acció.
També existeix una pràctica regular d’improvisació a l’espai natural de Susqueda on registro per diversos mitjans l’experiència i l’objectiu de la qual és continuar aprofundint en el propi llenguatge creatiu.
L’escolta esdevé eina essencial d’aquest procés. ‘En aquest buidar-me de mi, qui i/o què m’habita? Qui o què es comunica a través del meu cos?’
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada