27.11.17

DESPERTO QUAN SOMIO / PRÀCTICA D'INVESTIGACIÓ A SUSQUEDA 1 / FASE 2.3




Aquest treball que ara ve prové de tot allò que va començar a despertar després de molt temps adormit i arraconat. Recupero l'avorriment de la infantesa per deixar que el temps em sobrepassi com llavors. Vaig oblidar els somnis, però no certes percepcions que ara prenc íntegres. Potser si començo a mirar de cara, trobi la força per comunicar alguna cosa que va més enllà de mi, però només potser. Sensibilitat sí; però amb força. I vull que aquesta força sigui lleugera i lluminosa.

A partir d'ara, aquesta segona fase d'investigació es desplegarà mitjançant les pràctiques a l'entorn natural de Susqueda. També recuperaré el recull escrit de somnis - Sublimacions oníriques -, pràctica que vaig deixar de dur a terme perquè em feia estar més desperta que valenta. En algún moment posaré en comú tot aquest treball sobre l'escena? Potser mentre investigui desestimi l'objectiu perquè, en realitat, aquest no sigui l'objectiu que em mou.

Cerco la pulsió primigènia; el sí rotund que aboca al subjecte cap a l'acció acompanyat per les particularitats genètiques que el tornen catalitzador; una identitat que es torna entitat? Potser ara és una aproximació, pals batent la fosca o moviments que foragiten qualsevol posada en escena; estic tendre i tendeixo al soroll. Això no vol ser res que pugui classificar, petrificar o ubicar allà on la por se'm torni còmode.  Potser obri el calaix de les vergonyes, potser és la llum que se cerca a dalt i  empeny des de sota. Només per fer-se present, més enllà del meu registre i escolta, ja està essent. No hi ha més objectiu que l'itinerari. Tampoc és res especial, només és com dono lloc al lleó que sota la pedra de la pell crida. Preneu el llot per tornar-lo or.  Des de mi, amb contundència, aquest camí, és un agraïment als mestres que em fan mirall. L'antídot a qualsevol mal: treure ferro sense girar l'esquena.


II

Fa un temps vaig anar al mercat d'antiquaris de Béziers (França). Em vaig endur tres objectes: dos plats de coure siris que són la síntesi d'un projecte que he hagut de deixar per un temps i, l'altre objecte, una postal. Un gitano en venia dues caixes plenes. Eren postals antigues. La gent es feia una fotografia quan anava de vacances i l'enviava amb unes notes als seus. Una d'aquestes postals em va trobar i vaig quedar-ne hipnotitzada. Va costar que l'home em vengués només aquella i no tot el lot:



Fotografia/postal de Béziers

III

Si hi ha tres cartes de Marsella que defineixen significativament aquest projecte són la que no té nom (1ª), la que no té número (2ª) i L'Etoile - XVII (3ª). La segona i la tercera, van estar penjades en aquest ordre sobre el meu altar fins a mitjans del 2015. La primera i la segona van ser usades per definir dues peces que es van dur a terme durant el Grand Tour del 2015, la meva acció representava la primera; la segona representava l'acció de qui durant aquesta fase ha estat mestre. La tercera és guia.

IV

Aquí aboco el registre del treball i via que ara prenc: comparteixo la primera pràctica de recerca filmada a Susqueda, de la qual n'he seleccionat fragments i els he aplicat correccions de llum, color i enquadrament, res més.

Acompanyo aquest registre de les notes preses després de la pràctica: 'Línies còniques seguint el riu, densitat de l'aire i silenci de moviment'.







Cap comentari: