27.12.17

RESIDÈNCIA DE CREACIÓ / ANIMAL A L'ESQUENA

COR/Piròmana d’Argos
L'animal a l'Esquena (Celrà)
Del 27/12/2017 al 05/01/2018
Núria Iglesias 


Agafa't fort: terreposomoto. Un crit al bosc. Ara el maten. Tot s’esbardella. Hi ha un cor que se'n va per encendre's a dins. Era bona persona. Deixa'l anar. Els cavalls, que saben de la passa que vindrà, s'escapen i, després, sentint el ser escampat en esquerdills contagiant-se del cant insistent dels grills, les imatges comencen a venir.

Ja havien vingut, però no les recordava i les vaig recordar! Llums de neó a dins del crani, coreografia de cucs mòrbids: 'Tens una por terrible nena!'. I vaig començar a córrer i les cames se'm van fer fortes i em van sortir unes ales espatarrants i em vaig perdre, però, en realitat, estava penjada en un cel d'albada i només calia que despertés de l'endormiscament d’aquella cicuta que va néixer gràcies a la pressió que la pota d'un cabirol impulsant-se al salt va proferir a la llavor en enfonsar-la al sotabosc d'una fageda un capvespre d'estiu. De cop, haguera despertat si t'ho hagués pogut explicar a sota l'alzina. D'un cop, van venir els cigrons de vidre i el mirall reflectint el blanc. I a cops de pala, vaig enterrar-lo, però li sortia la cua entre les herbes. Vaig saber perquè va acabar a sota d’aquella escala quan vaig fer miolar la menta. No cal entendre res, només deixar-hi la pell morta, com quan les serps muden. ’Ghost Riders in the sky' no és una cançó, és un batec d'arrel i una cosa petita que no sé com manegar i comença a fer pampallugues i té un ritme i em deixo i em veig en una que ve de mils, milions de generacions. 

COR neix d'una mort o el que resta d'ella. Piròmana d'Argos va iniciar aquest treball de recerca artística multidisciplinària sobre el dol l'any 2015. Al llarg del 2017, i després d'una segona etapa de recerca basada en l'art d'acció, recol·lecta una sèrie d'imatges metafòriques amb la voluntat d'enriquir-les i anar generant el que serà la seva primera peça escènica. 









21.12.17

TEASER / ESTAT DEL PROCÉS / FASE 2.3








Tot va començar quan vaig obrir la llibreta d'esbossos d'invents del pare, van passar moltes coses i ara en continuen passant. La vida és moviment i desitjo que sigui íntegre i serè. A veure si, a poc a poc, vaig trobant allò que ens mou des d'aquest lloc mitjançant la poètica del cos.

Va haver-hi una primera etapa d'investigació multidisciplinar a la casa familiar on llavors feia mesos que no hi vivia ningú. Aquesta peça audiovisual - un tastet- pertany al resultat d'un trajecte, petit, però trajecte, d'un seguit d'accions, més o menys encertades, corresponents a la segona etapa d'investigació i que volen ser la base sobre la qual s'estructura una peça escènica, la primera que vull dur a terme a hores d'ara.

En aquest treball hi participen amb la música Primo Gabbiano i Aleix Rius, persones que formen part del procés inicial de recerca, cap al febrer del 2015, i amb qui tinc la sort de continuar comptant en aquesta peça.

Els hi agraeixo la confiança, com també el suport d'en David, en Pablo i en Nei i l'amor incondicional de l'Aina Virgili, amiga de l'ànima que sense paraules ja ens ho hem dit tot - encara que en fem servir moltes -, el de la meva família, que sempre fan presència d'alguna manera i les persones amb qui el compromís és de veres, sense brutícies i amb amor, senzill i sense reserves - un descans, vaja-.

Dit això, aquest projecte continua a pas de formiga i sense més atenció que escoltar-lo bategar. Bé, faré una mica d''entrenu', així, potser, la cosa es posa emocionant.

Jo vaig fent i, al desembre, si voleu, ens trobem a l'Animal a l'Esquena. Que hi vaig perquè hem quedat d'acord i perquè em motiva el seu caliu.



5.12.17

CERCO ' ENTRE ' I ' FORA ' - PRÀCTICA D'INVESTIGACIÓ A SUSQUEDA 2 / FASE 2.2



Comparteixo la segona pràctica de recerca filmada a Susqueda, de la qual n'he seleccionat fragments i els he aplicat correccions de llum, color i enquadrament. En aquest registre, l'ull de la càmera també es mou i és així com la percepció interna del cos en relació a l'espai natural es fa palesa mitjançant aquest moviment.

Acompanyo aquest registre audiovisual de les notes preses després de la pràctica i que, posteriorment, han estat enriquides per un estat hipnagògic 'dirigit' i/o l'atenció a gran part de les percepcions que afloraven durant el procés. És a dir, que durant l'edició i després de visionar el resultat final de la peça de vídeo i atenent-me al text original posterior a la pràctica el resultat és aquesta sublimació onírica:

' Són les tres i ja fosqueja. Una formiga vermella cau i l'aigua gruny amb fúria. Sempre sento doble. Allà dalt, on encara toca el dia, un gegant serè s'ho mira. Somric fora del registre. Els castanyers atrapen la roba d'un cel que es despulla. Una presència omnipotent llisca al sot vertiginós que és aquesta vall. La noto des de l'occipital fins al sacre i rebrota sobre la pell en marees angostes. Avui el pes es torna glaç blavós als llavis. Les pedres es mouen, em miro les mans i s'esmicolen mecàniques. Això no té gràcia, només és una tardor esquelètica. No enganyaré, només penso en el foc que espetega mentre percudeixo amb extremitats allargassades contra una atmosfera d'espores. M'assec, tremolo i em cauen els llavis a trossets. Amb la por d'una mà que vol tocar, els repelo contra la pedra, perquè es refacin a dins de coves mil·lenàries, humides i microscòpiques. Es refan i prenc impuls sobre una catifa molsosa. Una molla espiraliforme em posa dempeus per frenar-se'm al palmell de la mà esquerra. Un gos borda i bordo un son sobre el quars. Caço capgrossos a dins la bassa amb un jersei de llana que va quedant xop. Les gotes regalimen nas avall. Els dits desapareixen entre les larves que vénen a dormir sobre el palmell que abans del son frena la molla. I torno. Continuo mentre els llamps anuncien tempesta de sang per tots els canals de què estic feta. El cap obert i els peus endins la terra, però potser només es comuniqui la pedra [ Recorda embogir perquè les fugues eclosionin ]. Tot és física onírica i els teixits que la sostenen memòria i així fins que aquest registre deixa lloc al somriure que s'escalfa amb la crema d'una alzina que em captiva amb faules de foc aquàtic.'